Com parlar als fills de sexualitat des ben petits

La sexualitat és tan necessària, plaent i bonica, que parlar-ne amb els fills hauria de ser com transmetre’ls una bona notícia. La bona notícia que el nostre cos té molt de valor, és un tresor, i té molt de sentit: forma part d’un pla diví dissenyat per orientar les nostres vides cap a una entrega total i exclusiva, oberta a la vida.

Les realitats boniques són les úniques que es poden enlletgir, si no es viuen correctament. I la sexualitat no és una excepció. En el nostre món s’imposa cada vegada més una visió banalitzada de les relacions sexuals, que redueix la persona a un bé de consum temporal. Una visió amplificada per la plaga de la pornografia, que cada any trasbalsa les ments, els cors i la innocència de milions d’infants arreu del món.

Per a un infant, el gran antídot contra la sexualitat deshumanitzada, és l’exemple dels seus pares. No només pel que li puguin dir, sinó pel pugui veure a l’entorn familiar. És important que els fills presenciïn petits gestos d’amor entre el pare i la mare, al llarg de la infantesa, perquè aquests gestos transmeten un missatge molt valuós: la sexualitat, viscuda dins del compromís matrimonial, dins d’un amor entregat, és sana i bonica. No causa morbositat, ni és vista com una “marranada”.

Els pares, en tant que primers educadors, estem cridats a transmetre als nostres fills la bona notícia de la sexualitat. Si no ho fem, per por o per incomoditat, els divulgadors sexuals dels nostres fills seran les xarxes socials, les sèries de televisió o la pornografia. Tal com afirma el Papa Francesc a Amoris Laetitia: “Tot i que els pares necessiten de l’escola per assegurar una instrucció bàsica dels seus fills, mai no poden delegar completament la seva formació moral. El desenvolupament afectiu i ètic d’una persona requereix una experiència fonamental: creure que els propis pares són molt segurs. Això constitueix una responsabilitat educativa: generar confiança en els fills amb l’afecte i el testimoniatge, inspirar en ells un amorós respecte”. Cal haver tingut una conversa amb els fills sobre sexualitat fins i tot abans que el tema es tracti al col·legi.

A continuació presentem uns quants consells per plantejar aquesta formació tan important per als nostres fills.

• No és “la conversa”, sinó “les converses”. El tema de la sexualitat no és una conversa incòmoda que hem de tenir amb els fills preadolescents per després marcar-la com a “feta” al llistat de tasques. És un tema tan transcendent, que cal dedicar-li diverses converses. La primera, com més petits millor. Quan el pare o la mare s’han erigit com a “fonts autoritzades” davant dels fills sobre el tema del sexe, el nen no té tanta necessitat de buscar fonts alternatives des de ben petit. Evidentment, no cal revelar-ho tot a la primera conversa. Parlar de sexe és com pelar les capes d’una ceba, adaptant el tema a l’edat i característiques del fill. Cal abordar el tema sempre amb un to positiu i engrescador.
• Explicar la importància del tema. Cal explicar sempre als fills que el motiu pel qual el tema és tan important és perquè cal aprendre protegir els nostres cossos i la nostra intimitat per ser capaços d’estimar de veritat. La conversa sobre el sexe és també la conversa sobre la importància de la intimitat corporal, del pudor.
• Converses amb el pare, converses amb la mare. Convé que en aquestes converses participin pare i mare per separat, és a dir, unes vegades el pare i el fill, unes altres la mare i el fill. Cada progenitor aporta coses úniques a la conversa. Una mare pot parlar amb la filla a soles sobre la menstruació, i quan parli a soles amb el fill li pot transmetre una visió femenina de la vida. Aquesta diversitat és molt enriquidora.
• Seguretat corporal. Les converses sobre sexualitat són preventives de l’assetjament i l’atac a la intimitat personal. Tal com indica el Papa Francesc: “Una educació sexual que tingui cura d’un sa pudor té un valor immens, encara que avui alguns considerin que és una qüestió d’altres èpoques. És una defensa natural de la persona que protegeix la seva interioritat i evita ser convertida en un pur objecte. Sense el pudor, podem reduir l’afecte i la sexualitat a obsessions que ens concentren només en la genitalitat, en morbositats que desfiguren la nostra capacitat d’estimar i en diverses formes de violència sexual que ens porten a ser tractats de manera inhumana o a fer mal als altres”. A partir dels quatre anys convé introduir el tema de la seguretat corporal, donant indicacions clares: “Ningú hauria de tocar-te les teves parts privades, tret del pare, la mare o un metge. Si algú mai et vol tocar, te n’has d’allunyar, i explicar-ho als pares”.
• Parlar sobre el desig sexual. Cal parlar als adolescents del desig sexual, també com una cosa bona, i explicar-los la necessitat d’un compromís total i d’una maduresa personal com a requisits per orientar aquest desig cap a la felicitat personal, i la de l’altre.