Com recordaran els nens la pandèmia

Per a bé o per a mal, tornem a visitar una vegada i una altra la nostra infància al llarg de la vida, fins que el nostre ritme incessant acaba per desgastar el teixit dels nostres primers records. Les històries que expliquem sobre nosaltres mateixos, les narracions que decidim explicar, troben les seves arrels en les experiències de la infància. Els records sorgeixen de l’experiència i les experiències donen forma a la persona en la qual ens convertirem. Aquesta és la suposició que està darrere de la preocupació pels records que els nens d’avui es formaran arran de l’epidèmia de coronavirus, i els confinaments i quarantenes que han seguit. Què recordaran els nens sobre aquest moment tan estrany i dramàtic en les seves vides? Aquestes experiències, juntament amb el nostre propi estrès, els afectaran emocionalment en el futur?

El que l’estrès relacionat amb l’actual situació doni lloc a mals records en els nens dependrà, almenys en part, de com els pares gestionin la crisi. Segons Gene Beresin, professor de psiquiatria en la Universitat de Harvard i director executiu del Centre Clay per a Ments Saludables a l’Hospital General de Massachusetts, els records dels nens es veuen profundament afectats per la seva percepció del benestar emocional de les persones que estan al seu càrrec. Per tant, els records futurs poden ser acolorits i matisats pel comportament actual dels adults. Un estudi de nens de la Guerra del Golf desplaçats pels atacs amb míssils Scud, assenyala Beresin, va demostrar que una experiència tan potencialment traumàtica es va veure modulada per la cohesió familiar i el control cognitiu dels progenitors; això és, la capacitat dels progenitors per a controlar i redirigir el pensament dels seus fills. “El suport entre la família, els amics i la comunitat és molt important quan els nens es troben aïllats”, diu Beresin. Com s’observa aquest control cognitiu en la pràctica? Encara que podria semblar una bona idea protegir als nens de les terribles notícies sobre el coronavirus, això pot aïllar-los encara més. És probable que els nens que no reben una narració clara per part dels seus pares, inventin la seva. I aquesta narració pot ser encara més amenaçadora, alguna cosa amb el que pot ser que carreguin en el futur quan recordin aquests moments. “Quan estàs aïllat i pots deixar volar la teva imaginació, aquesta pot transformar-se en records traumàtics. Parlar de les coses en el moment en què ocorren pot ajudar a prevenir això.”

A més d’això, dirigir l’atenció dels nens cap a alguns aspectes de l’esdeveniment, pot ajudar-los a “revisar” els seus records o donar-los un to més positiu, assenyala Bill Chopik, investigador i professor de psicologia en la Universitat Estatal de Michigan. “Diguem que volies portar a la teva família a un viatge per les Cataractes del Niàgara però que, per algun incident, aquestes vacances planificades no van poder realitzar-se. Així que, en lloc d’això, vas acabar en un divertit parc d’atraccions o en un passeig pel bosc. Si assenyales explícitament aquest esdeveniment, acompanyat d’un to positiu (“Recordes aquest passeig tan divertit que vam donar pel bosc?”), probablement ajudes a formar un record positiu. Part de la raó per la qual això funciona amb nens, especialment els més petits, és que els records dels nens poden ser més emocionals que episòdics. “L’experiència que estem ajudant a formar als tres anys pot posteriorment recuperar-se més com una sensació de proximitat, inclinació i seguretat que com un record ben format”.

Poder revisitar i narrar aquestes experiències i el seu contingut emocional és potser una de les raons per les quals alguns psicòlegs recomanen que els nens que són capaços de fer-ho escriguin un diari. “La gent a vegades pensa que parlar sobre el trauma pot amplificar l’ansietat, però en realitat resulta un alleujament”, diu Beresin. “Utilitzar un diari ajuda als nens a processar sentiments, registrar una experiència en la memòria i capturar les emocions associades a aquesta. Escriure les coses els ajuda a descobrir les complexitats d’un problema d’una manera més profunda”. “Si, a més, intentem centrar-nos en les experiències positives del dia, podem induir emocions positives i replantejar el record sota una llum més agradable”, assenyala Chopik. Chopik expressa certa cautela quan planteja com els pares poden manipular els records dels seus fills. “Òbviament, no hem de mentir als nens”, diu. “És enganyós dir-los que les coses dolentes són bones, no ho són. Però crec que els pares poden fer petits passos, parar atenció a les característiques positives de cada situació i ajudar els nens a esperar més coses bones en el futur. Això és l’optimisme “. Tindran els nens records negatius d’un moment tan dur en la nostra història col·lectiva? Potser aquesta pregunta no és del tot apropiada. La pregunta podria ser, més aviat, si els records que tenen conservaran o no la seva càrrega negativa amb el temps.

Ni la negativitat ni la persistència d’aquesta emoció durant els records futurs és una cosa inevitable. El present es veu amb una llum diferent des del futur i els pares són excepcionalment capaços d’oferir als nens unes ulleres amb lents d’un color càlid. La consistència, la comunicació i els missatges positius deixaran a molts nens sense cicatrius d’aquest capítol fosc en les seves joves vides.

Article traduït i reproduït de https://www.fatherly.com/health-science/childhood-memory-crisis-pandemic-natural-disaster/

Imatge reproduïda de https://images.fatherly.com/wp-content/uploads/2020/03/view-master-resized3.jpg?q=65&enable=upscale&w=2400