Consells per enfortir la perseverança durant el confinament
1 abril, 2020
Després de quasi bé tres setmanes de confinament, probablement els fills ja estan tips de no poder sortir de casa, de no poder gaudir de les activitats a l’aire lliure i jugar amb els amics… Cada vegada costa més acomplir un horari i uns encàrrecs que potser al principi feien gràcia però que ara ja se’ls hi fa quasi bé insuportable.
Per això aquest període de confinament és també una oportunitat per posar a prova la nostra perseverança: una fortalesa del caràcter que ens permet aconseguir objectius a llarg termini, a tornar a començar després d’un error, a intentar-ho de nou després de no assolir un objectiu, sense perdre les ganes.
Us suggerim aquí alguns consells per enfortir la perseverança i ensenyar els fills a no renunciar als seus objectius…
- Ensenya la perseverança amb el teu propi exemple: prova de fer coses noves i deixa que el teu fill et vegi lluitant i continuar endavant… I si pots, explica-li com estableixes objectius petits per arribar a assolir un objectiu més gran.
- Ajuda als teus fills a trobar reptes raonables, adequats a la seva edat, però que siguin realment desafiants i difícils d’assolir. Evita, sobretot, aquells que estan fora del seu abast.
- No passa res si fracassem. L’experiència del fracàs ens fa més forts, perquè el que importa no és no caure sinó tornar-se a aixecar. Per això, davant de qualsevol fracàs ens hi hem de posar de nou amb més determinació. No es tracta només de “tornar-ho a intentar” sinó de tenir la voluntat de “fer-ho”.
- Elogia’l i anima’l, no perquè hagi aconseguit el seu objectiu, sinó sobretot perquè s’hi ha esforçat. No es tracta, per exemple, de felicitar-lo per les bones notes que li estan posant de les activitats que fa aquests dies, sinó pel fet que el veus respectar l’horari i dedicar moltes hores a la feina, amb esforç i constància.
- Al mateix temps, cal reconèixer també que hi ha moments en què convé deixar-ho estar. Cal evitar obsessionar-se amb els nostres propis objectius personals perquè –per sort– hi ha altres coses a la vida que són molt més importants, com la família i els nostres amics.
