Parlar dels altres diu molt de nosaltres

Són moltes les recomanacions de caire espiritual que ens alerten sobre les faltes que caritat en les que podem incórrer quan parlem malament dels altres. Sant Josepmaria, al punt 443 de camí, ens diu “No facis crítica negativa: quan no puguis parlar bé, calla”.

Evitar els rumors i les falsedats també ha estat un tema central en la predicació del Papa Francesc. El Papa tenia clar que per reformar la Cúria Romana, primer calia una “reforma del cor”, i va fer regalar a cada empleat de la Santa Seu un llibre petit amb consells per evitar difondre xafarderies, rumors i crítiques. Els col·laboradors de Francesc es van trobar a la taula del seu despatx un llibre titulat “Non spalare male degli altri” (No parlar malament dels altres), escrit per fra Emiliano Antenucci, divulgador de la devoció a la Verge del Silenci.

En una homilia del 2013, el Papa Francesc va comparar la calúmnia amb un “càncer diabòlic, que neix de la voluntat de destruir la reputació d’una persona, ataca també la resta del cos eclesial”.

Els efectes secundaris de malparlar dels altres també han estat comprovats per la recerca. Segons sembla, malparlar dels altres té conseqüències que van molt més enllà de revelar la la gelosia o l’amargor del criticaire.

L’investigador Skowronski (1998) descriu un fenomen conegut com la “transferència espontània dels trets”, segons la qual, els trets que atribuïm als altres acaben essent atribuïts a nosaltres. A més, la seva recerca va demostrar que aquesta atribució perdura en el temps. Les nostres paraules, seguint Skowronski, provoquen un efecte bumerang que ens esclata a la cara; qui queda retratat no és el criticat, sinó el criticaire.

La recerca de Skowronski també ens indica que les paraules positives sobre els altres, pronunciades des de l’autenticitat, també aporten atribucions positives a la percepció que els altres tenen de nosaltres.  La nostra capacitat de crear lligams i construir amistats valuoses depèn, en gran mesura, de la qualitat de les nostres mirades. Rim et al. (2013) ho van evidenciar en un estudi que porta per títol un missatge del tot revelador: “Mirar els altres amb ulleres de color de rosa”.