Hem viscut l’Educant de Cara al Futur amb Francesc Torralba
24 març, 2025
Quines són les virtuts imprescindibles?
El filòsof i teòleg Francesc Torralba va ser a Bell-lloc, convidat per l’equip dels dos col·legis que organitzen cada any el cicle ”Educant cara al futur”, amb el suport de les AMPES de Bell-lloc i Les Alzines.
Francesc Torralba va pronunciar una conferència a l’aula magna de Bell-lloc en què destacà les virtuts necessàries per formar els nostres fills i filles. “Educar és una tasca d’anticipació i costa d’imaginar com serà el món d’aquí a 10, 20 anys. Tenir fills i filles formats en virtuts ens interessa a tots”. Parafrasejant Edith Stein afirmà que és “un procés infinit”, perquè l’objectiu de l’educació és la plenitud d’aquella persona, que desenvolupi el seu projecte de vida. I, per fer realitat aquest projecte, el noi o la noia necessita de la família, dels tutors o tutores, d’una comunitat de persones permanent. Tot això demana temps, perquè està clar que no es pot educar de cop: cal desenvolupar la paciència.
Les virtuts -aquells hàbits que perfeccionen la persona- són ara més necessàries que mai, perquè ens trobem davant d’una generació que es trenca amb molta facilitat. Cal que aprenguin a torejar les contrarietats, tant les que han imaginat, com les que són reals. I si no han adquirit les virtuts, és quan es deceben i paralitzen.
Al llarg de la seva dissertació, Torralba en ressaltà cinc, de virtuts, sense oblidar les cardinals, que són “com les parets mestra d’una casa. Si es poden aprendre o no és una discussió antiga, però el que està clar és que no tots partim d’una mateixa predisposició natural per a adquirir-les”.
La primera és la fortalesa, una de les virtuts cardinals, que ens fa aptes per afrontar les adversitats que ens posa la vida. “La contrarietat és educativa i ens enforteix”. Cal descobrir què en podem aprendre dels contratemps, dels obstacles que ens trobem al llarg del camí: són “l’examen per saber amb quin grau de fortalesa comptem”. Per una altra banda, la constància, la perseverança o la tenacitat és la virtut per la qual persistim en un projecte. Una altra virtut de la qual en prou feines se’n parla és la temprança, que ens capacita per l’autocontrol i autodomini, i permet regular les nostres emocions. Destacà també l’audàcia, més necessària com més difícil és el projecte que vulguem emprendre; ens fa capaços per començar grans coses, però també aprendre del fracàs per entomar-lo de tal manera que siguem capaços de tornar a començar. I, finalment, una virtut terriblement ignorada, però no menys important és la humilitat: ser conscients que necessitem de l’ajuda dels altres. “Quan tot va bé és molt fàcil caure en l’arrogància -afirmà-, però, aleshores, ens quedem sols”.
Francesc Torralba va concloure la seva intervenció assegurant que les virtuts no s’ensenyen només parlant-ne, sinó que és molt important també la imitació -ja ho deia Aristòtil-, poder beure de l’exemple d’altres. Tots aquests hàbits són antics, sí, però han superat la prova del temps: per això són perennement valuosos.
