Educar per a la vida: sobreprotegir és desprotegir
17 febrer, 2025
A Bell-lloc cada trimestre convoquem les mares i els pares a les reunions per a les famílies. Les trobades amb la tutora de l’aula solen anar precedides d’alguna sessió formativa.Les reunions grupals són importants per diversos motius i permeten establir un canal de comunicació entre les famílies i l’escola. Això ajuda a compartir informació sobre el progrés dels nens, les seves necessitats i qualsevol preocupació que pugui sorgir. Fomenten la col·laboració entre mestres i famílies, que és tan important, perquè quan les famílies se senten implicades, és més probable que els infants tinguin èxit per veure’s recolzats tant a l’escola com a casa.
Les reunions són un bon moment per establir objectius per al trimestre següent, tant per als infants com per a la classe en general. Això ajuda a mantenir un enfocament clar en l’aprenentatge.També aporten un sentit de comunitat entre les famílies i el personal educatiu, creant un ambient més acollidor i de suport per als infants. El sopar al final de les reunions ens permet crear vincles d’amistat i confiança amb els pares i mares dels que són o seran amics dels nostres fills.
La segona reunió de pares i mares d’educació infantil amb la tutora va venir precedida per la sessió del professor de Bell-lloc, dramaturg i comunicador Frank Bayer, que ens va explicar amb el seu humor basat en la realitat i anècdotes del dia a dia, com els pares i mares podem ajudar a fer-los créixer evitant la sobreprotecció, i la necessitat de posar normes clares i límits a casa, que ajudin els infants a anar configurant la diferència entre el que està bé i el que està malament. Exigents, amb molt d’amor i sentit de l’humor: aquests serien els tres elements clau per educar les fortaleses del caràcter que els permetran viure amb calma i serenitat emocional.
És important empatitzar amb els infants, escoltar-los… Cal acceptar el que passa en el dia a dia i saber enfocar les situacions que els afecten. Per exemple, dir “no passa res” davant d’una caiguda, no ajuda l’infant. La resposta correcta seria de l’estil: “Has caigut, t’has fet mal? Tens dolor?”. Això és empatitzar.
En Frank ens va fer reflexionar sobre com la manera que tenim d’educar en les primeres edats tindrà transcendència en l’etapa posterior de l’adolescència. És un moment sobre el que ell té molta experiència i un nivell profund de coneixement i habilitats a l’hora de tractar alumnes d’aquestes edats.
La major part dels trastorns per ansietat dels joves d’avui en dia, que poden acabar desencadenant addiccions (al menjar, a les drogues i a altres vicis) venen donats per una excessiva sobreprotecció dels pares i mares. Així que un bon consell seria deixar de sobrevolar damunt d’ells, com si fóssim helicòpters, marcar unes normes de convivència i educació que els conduexin a ser unes persones amb valors i els permetin construir unes personalitats segures i fortes, preparades pel que hagi esdevenir en el futur.
