“El cor és l’essència de les persones”

Se celebra una nova edició d’ “Educant de cara al futur”

Els col·legis Les Alzines i Bell-loc, juntament amb les AMPAS dels dos centres educatius, van organitzar una nova edició del cicle  “Educant de cara al futur” amb un convidat de luxe, el metge, conferenciant  i escriptor Mario Alonso Puig, que va parlar sobre “L’educació del cor: un gran desafiament i una extraordinària oportunitat”. L’acte va tenir lloc a Sala Cambra de l’Auditori Palau de Congressos de Girona, plena de gom a gom.

A la seva conferència, el ponent va fonamentar la importància del món afectiu, ja que determina la manera d’actuar de la persona, per la qual cosa cal saber connectar-hi. “El cor és l’essència de l’home”, assegurà, “els assumptes del cor fins fa poc eren considerats habilitats toves, dolces, però cal saber connectar amb els afectes”. Ho recolzà citant Pascal que, en aquest sentit, va afirmar que “el cor té raons que la raó desconeix”.

Admeté que ser pare, mare o educador no és una tasca fàcil: és una gran marató.

Centrà la seva ponència en sis grans qüestions: la importància del vincle en el desenvolupament humà, ser conscients que podem tocar el futur d’altres persones, comprendre el valor de l’escolta, l’empatia i la compassió; saber prestar atenció, la importància d’educar en valors i el poder transformador del lideratge.

Acompanyà la seva exposició amb anècdotes personals, investigacions científiques i biografies de persones que van sortir endavant gràcies a què algú va creure en elles.

Va deixar clar que viure amb por és altament perillós; en canvi fer-ho amb il·lusió, confiança i perseverança canvia el nostre cervell. El doctor Mario Alonso Puig també emfatitzà la importància de l’encontre amb l’altre, de ser persones properes i amables, a qui els importa el que els altres senten. I insistí en què les nostres relacions han d’estar enfocades al servei, no en el domini de l’altre.

Finalment va fer una crida a celebrar la diversitat, reconèixer que tenim diferents maneres de veure la realitat, que la persona diferent no necessàriament ha de ser distant i que hem de buscar què és el que ens connecta amb els altres, perquè tendim a veure el pitjor, però cal entrenar-se a veure el millor: tota una marató.