Èxit a l’Educant de Cara al Futur 2024

Una nova edició de “Educant cara al futur”, que organitzen anualment les escoles Bell-lloc i Les Alzines amb la col·laboració de les AMPES de cada entitat, va tenir com a ponent la psicòloga i periodista Isabel Rojas Estapé, que va parlar sobre la importància de “Conèixer-se bé per treure el millor d’un mateix”.

La ponent va fer una radiografia de la nostra societat i en va destacar tres aspectes. Espanya és el país pioner del món en consum d’ansiolítics. Vivim en una societat saturada i estem cansats. Probablement, l’origen d’aquest esgotament ve de la creença que sempre podem fer més i que sempre ho podem fer millor. I, si no anem sempre a més i a millor, ens en culpabilitzem.

Aleshores, estem intoxicats de cortisol, l’hormona que ens fa estar sempre alerta. Si estem sempre en tensió, necessàriament canvia la nostra forma de veure i de sentir.

El segon ítem que va destacar d’aquesta radiografia és que l’ésser humà necessita creure i sentir, i l’home actual viu intoxicat de dopamina, l’hormona que s’activa en moments d’escassedat. La nostra societat i el seu tragí ens conviden a menjar ràpid, a comprar el que potser no necessitem, a estar pendents de quants likes hem aconseguit a les xarxes, al consum d’alcohol o de pornografia. Aleshores, les pantalles també esdevenen la nostra gran via d’escapament. Si no tenim tot això a un clic i de forma immediata, podem caure fàcilment en l’avorriment o en l’angoixa.

Rojas va fer notar que les coses que valen la pena no generen una dependència ràpida. Recordem que els grans descobriments de la història han esdevingut en moments d’avorriment: pensem, si no, en les conseqüències que va tenir que caigués una poma just quan Newton s’ho mirava.

I, finalment, vivim en una crisi d’atenció. Cal que siguem conscients de la necessitat de controlar els nostres pensaments, perquè sovint podem caure en el parany de donar-li voltes a tot, i a viure en el passat o en el futur. És quan comencen les indecisions que ens poden portar a la procrastinació, que desencadenen en manies, que ens fan comprovar-ho tot. I ens podem tornar fàcilment en persones rígides, que tenim conductes inflexibles, que ens fan pensar que l’única manera possible de fer les coses és la nostra.

 Feta la radiografia, la ponent va destacar deu consells, els primers cinc fan referència a un mateix i, els altres cinc, als altres.

El primer de tots és conèixer-se i acceptar-se com som. Només així podrem comprendre’ns i, només així,  superar-nos. Per aquesta tasca és molt important saber també quines ferides tenim: encara que siguin petites, les hem de tenir detectades. El segon consell és saber com ens parlem amb nosaltres mateixos: va ressaltar que això dependrà també de com ens han parlat els nostres pares.

Cal també tenir un projecte de vida. I aquí va remarcar la importància de l’amor: “no podem viure sense amor. Amor a un mateix, amor a algú, amor a un ésser superior”. Destacà la importància de l’amistat, de cuidar els nostres amics, que n’hem de tenir cinc o sis amb els qui puguem plorar i  riure.

Quart consell: saber mirar. I finalment, pel que fa a nosaltres, educar la voluntat començant per coses petites, potser insignificants, però que enforteixen el nostre caràcter.

Pel que fa als altres, la ponent va apuntar la necessitat de veure com ens comuniquem, com és la nostra intel·ligència emocional, la importància de connectar personalment amb la gent, no a través d’una pantalla, cultivar l’optimisme i tenir passió per la vida. “Cal ser una persona vitamina per als altres. Poc, amb intensitat i procurar viure en el moment present”, va concloure.

La conferència va tenir lloc a l’Auditori de Girona a la Sala de Cambra plena de gom a gom.

Patrocinadors de l’acte: Costa Brava Mediterranean Foods, Espai Gironès, H&H Iberica, Marenostrum Real State, Oliveras i Roser Group. Amb el suport de Palau de Congressos de Girona.