Tristesa en so, de Tomàs Girbau

Fa uns dies vaig escoltar una peça musical per piano. Ja l’havia escoltat varies vegades. Era una música de Ravel titulada pavane pour une infante defunte, i la interpretació de l’Alice Sara em va semblar excepcional.

Dins el món del piano, aquesta peça és coneguda per la seva complexitat interpretativa, amb els seus canvis de dinàmiques pròpies del impressionisme.

La concertista que l’interpretava tenia unes dinàmiques úniques que eren totalment diferents, fins i tot, a les del propi compositor. Mentre li estaven caient les llàgrimes, feia un canvi brusc de piano a forte d’una manera tan natural que feia que les oïdes d’aquest escriptor quedessin meravellades.

El que més em va fer gaudir no era el fet que aquesta pianista professional toqués tant bé el piano, si no la història que té darrera: l’Alice pateix una malaltia anomenada esclerosis múltiple, la qual pot arribar a causar que, algun dia, hagi de deixar el piano per la pèrdua de tacte.

Cadascú té la seva història, i aquesta excel·lent concertista l’ha arribat a transmetre a través d’un idioma universal: la música.

Article reproduït de: bell-lloc.junior-report.media/2020/11/04/tristesa-en-so/