OBJECTIU: DEMANO CONSELL I HO REBO AMB AGRAÏMENT
PER PENSAR-HI…
Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.
- Dedico temps de qualitat al meu fill, estant disponible per poder parlar i que em pugui preguntar – si ho vol – algun dubte o em pugui demanar consell?
- De quina manera, en les converses amb els nostres fills, expressem amb la nostra actitud corporal i amb les preguntes que els hi fem, que som pacients i ens interessem pels assumptes que els afecten?
COM PODEM AJUDAR-LO?
Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de l’hàbit i competència d’aquest mes.
- Abans d’aconsellar el nostre fill convé preguntar-li si vol saber la nostra opinió.
- Enlloc d’oferir solucions als problemes que ens pugui plantejar, preguntem-li què en pensa i com ho resoldria.
- Procurar “entrar” en el món dels nostres fills i veure cada situació a través dels seus propis ulls. Evitar exemples personals (“quan jo era jove …”).
- Si volem aconsellar els nostres fill, no podem començar dient “Sé el que sents i el que et passa, per això voldria aconsellar-te…”. Als adolescents, en general, els costa definir amb claredat el que senten o el que els passa i, per tant, es tanquen davant qui diu saber el que ni ells mateixos saben. És més aconsellable descriure allò que percebem i mirar de posar paraules a les seves emocions: “sembla que estàs un xic preocupat”, “veig que aquest tema t’angoixa”…
